El bloqueo, el miedo y la innación no es una opción en el departamento financiero en estos tiempos

El bloqueig, la por i la inacció no és una opció en el departament financer en aquests temps

Des de l’inici de la pandèmia, les Pymes estem vivint en un continu ‘tiovivo’. Els departaments de finances, que sempre han estat considerats pels altres com el dolent de la pel·lícula, els que sempre estan fiscalitzant i analitzant-ho tot, van haver de ser els primers en reaccionar amb determinació. A partir del passat mes de març van haver de deixar de banda la por (que com a éssers humans tenien, a l’igual que la resta de la població) i actuar amb rapidesa.

La seva obligació? Mantenir viva l’empresa davant la incertesa que venia, i crear, d’un dia per l’altre (literalment parlant), un pla de contingència per assegurar la seva continuïtat davant la reducció de vendes:

  • Salvaguardar tot l’equip humà, vetllant per la seva tranquil·litat i seguretat.
  • Ser conscients que ara els objectius de les empreses eren totalment diferents als plantejats per al 2020 i avaluant immediatament l’impacte financer.
  • Preparar el múscul financer de les companyies per anticipar-se en lo possible als complicats escenaris propers que no sabien quins serien ni el que durarien.

Els departaments financers vam haver de fer ús de tots els nostres recursos: fer un anàlisi exhaustiu del cash-flow (no era moment de balanços i compte de resultats; si alguna cosa vam aprendre de crisis anteriors és que la falta de liquiditat és un dels principals motius que acaben amb les companyies), estar atents als plans d’ajuda oferts per les diferents administracions, mantenir una relació òptima amb les entitats bancàries, i actuar, actuar i no deixar d’actuar.

L’adaptació és el nostre principal valor competitiu

Hem après que el que avui és vàlid, segurament demà ja no ho sigui. Ens movem en terrenys canviants i incerts “planning is guessing”, i ningú té la bola màgica de com ni quan acabarà tot plegat.

Tot i que les decisions preses els primers dies van ser pensades, també van ser preses amb rapidesa; vam haver d’actuar amb celeritat. Amb els ja 7 mesos que portem vivint aquesta situació hem après a reflexionar, i com molt bé diuen els entesos en el tema: “Aquell que reflexiona cada dia incrementa els seus resultats, en contraposició amb aquell que no es para a pensar i segueix treballant”.

Intentem treure algun aprenentatge de tot això. Fem que, tant nosaltres mateixos, com les nostres empreses, s’enfoquin en un nou sistema adaptatiu. Aprenguem a tenir una capacitat constant d’adaptació i aprenentatge, i que aquest sigui el nostre principal valor competitiu.